L’any 2011, un amic salvadorenc, l’Alexis Rivera, em va parlar de la Filosofia Suzuki. Des de l’inici em va semblar una forma molt avançada i bonica d’ensenyar guitarra a nens molt petits (des dels 4 anys). Després de parlar-me tan apassionadament sobre això, em va dir: “és que has de fer el mateix curs que jo vaig fer”.

Efectivament, a l’any següent em va convidar a anar a El Salvador a rebre els cursos de ‘Filosofia Suzuki’ i el de ‘Suzuki Llibre 1’ per a guitarra. El curs de Filosofia va ser de 20 hores i el vaig rebre amb la Mestra Caroline Fraser. Va ser veritablement impactant, ja que tot, absolutament tot el que deia tenia lògica i sentit comú. És clar, no era per a menys, Caroline Fraser compta amb 40 anys d’experiència amb aquesta metodologia d’ensenyament.

La Filosofia Suzuki va ser ideada per Shinichi Suzuki (1898-1998), violinista japonès que en alguna ocasió li va cridar l’atenció com tots els nens del món aprenen el seu idioma matern a la perfecció. Això el va portar a la conclusió que és un procés d’aprenentatge 100% efectiu. Sent així, va començar a observar tots els elements i processos que ho feien tan positiu, i ho va aplicar a la música.

Algunes de les coses que va observar van ser per exemple:

  1. L’entorn en què els nens aprenen el seu idioma. L’aprenen dels seus pares, el que els dóna un ambient familiar i ple d’amor. A més, estan envoltats per l’idioma, ja que tothom al seu voltant parla aquest idioma.
  2. Sempre es motiva al nen, ja que cada paraula que va aprenent és celebrada per les persones que l’envolten. I es corregeix positivament, utilitzant la imitació.
  3. Es dóna per feta la idea que tot nen té la capacitat d’aprendre a parlar. Ningú porta als nens on un especialista per veure si té les aptituds per aprendre a parlar.
  4. Cada nen aprèn al seu propi pas. Ningú li posa als nens una data límit perquè aprengui, ni es fan avaluacions.

 

Aquests, i molts altres elements més, els va aplicar Suzuki a l’ensenyament de la música. Els nens han d’arribar a classes amb el seu pare o mare, sempre hi ha d’haver reforçament positiu i envoltar-lo de música. Tot nen té la capacitat de fer música i cada nen aprèn al seu propi ritme.

D’altra banda, Shinichi Suzuki considerava que la música havia de ser utilitzada per fer millors persones, i fer així un món millor. Després de la Segona Guerra Mundial, la va utilitzar per intentar curar l’esperit dels nens japonesos.

En tot això que he viscut, que ha estat veritablement sorprenent i gratificant, he vist com tot el que vaig aprendre és cert. Tots aquests principis fan possible en primer lloc, que els nens gaudeixin la seva classe de guitarra; i en segon lloc que aprenguin. A més, els pares es veuen també positivament involucrats; els agrada estar a la classe amb els seus fills.

La Filosofia Suzuki també és coneguda com el “Mètode de la llengua materna“.

Ernesto Sol Bonilla Altamirano
Managua, gener del 2014